Llocs d'interès
La platja i el passeig marítim
Calafell gaudeix de cinc quilòmetres de passeig marítim lineals i ininterromputs, una façana pràcticament única a Catalunya.
Es divideix en tres platges: la platja de Calafell, que coincideix amb el nucli de la Platja de Calafell, la platja de Segur, que coincideix amb el front marítim del nucli de Segur de Calafell, i la platja de l’Estany-Mas Mel, situada davant dels dos barris que porten aquests noms.
Museu Casa Barral
Escultures
Quatre simbòliques escultures de la calafellenca Fina Olivé, distribuïdes al llarg del fascinant passeig marítim de Sant Joan de Déu, de la Platja de Calafell, en sintonia amb alguns textos de diferents escriptors, són testimonis muts d’un ric llegat literari, que fan d’aquest indret un veritable passeig museïtzat.
Homenatge a Carlos Barral, poeta, editor i mariner.
- Material: bronze
- Any: 2015
- Autora: Fina Oliver
- Ubicació: passeig marítim de Sant Joan de Déu, a prop del Museu Casa Barral.
Dedicada al passat de Calafell com a poble de pescadors. Les caixes evoquen les subhastes de peix.
- Material: Bronze
- Any: 2015
- Autora: Fina Oliver
- Ubicació: passeig marítim de Sant Joan de Déu, al costat del Centre d’Interpretació “La Confraria”.
Homenatge a la dona remendadora. Es tracta d’una agulla de remendar xarxes. S’hi poden veure noms de dones remendadores de Calafell.
- Material: bronze
- Any: 2015
- Autora: Fina Oliver
- Ubicació: passeig marítim de Sant Joan de Déu a l’altura del carrer de Montserrat
Dedicada a la República d’Infants Vilamar, un projecte pedagògic innovador que va dur a terme la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Els pavellons de les Colònies de Vilamar es van situar a la Platja de Calafell, davant dels Pins del Llagostera, més o menys en aquesta zona on hi ha l’estàtua. Les primeres Colònies de Vilamar es van inaugurar l’estiu de 1922 i es van fer servir per a l’allotjament dels infants participants fins a l’esclat de la Guerra Civil l’any 1936.
- Material: bronze
- Any: 2015
- Autors: Fina Oliver i Lautaro Saavedra.
- Ubicació: passeig marítim de Sant Joan de Déu entre els carrers d’Àngel Guimerà i del Pintor Mir.
Obra d’art de pedra realitzada per l’escultor Francesc Carulla, per homenatjar tota la comunitat marinera del municipi. Inaugurat per la festa major de Sant Pere de l’any 1986.
Monument a tres presidents històrics de la Generalitat de Catalunya: Lluís Companys, Francesc Macià i Josep Irla. Els retrats estan esculpits en bronze i són obra de Philippe Lavaill. La peanya està culminada per una majestuosa dama carregada de simbolisme que carrega amb el pes de la llibertat i la voluntat de dur Catalunya pel bon camí. Tampoc és escollit a l’atzar que el monument, la Dama, miri cap al mar, cap a l’horitzó.
Port Segur-Calafell
És d’obligada visita una passejada pel port Segur-Calafell. A més a més d’unes magnífiques vistes amb amarratges per a vaixells de fins a 24 m d’eslora, hi ha molts locals dedicats a la restauració, serveis nàutics i comerços, una àmplia plaça de més de 10.000 m² reservada a esdeveniments de tota classe i un pàrquing per a visitants i amarristes.
Les dunes i els aiguamolls, a la platja de Segur de Calafell
Espai d’interès visual i ecològic, amb dos aiguamolls, construïts amb aigües freàtiques, i un sistema de dunes que segueix la línia de la costa.
A més, compta amb vegetació autòctona com el borró, una planta que té un paper fonamental en la fixació dels sistemes de dunes mòbils litorals en proveir hàbitat i refugi a molts animals costaners, incloent-hi artròpodes i aus marines; espècies vegetals típiques de les zones humides i tamarius.
Tota la zona està delimitada per un tancament fet amb troncs de fusta de pi i corda. Dins d’aquest espai es compta també amb 6 hàbitats naturals: aigües per a ictiofauna, aigües somes per a fauna limícola, jonquera amb cesqueres, dunes, pantalles de tamarius i espai de nidificació del corriol camanegre.
Segur de Calafell
El nucli de Segur de Calafell, que va néixer com a una gran urbanització de vacances, acull actualment, llocs tan singulars com una petita església romànica, un magnífic port esportiu o una moderna església, escenari de fascinants cicles de concerts.
Església de Sant Miquel
Aquesta petita joia de l’arquitectura de transició del romànic al gòtic és una església d’una sola nau, de planta rectangular, ubicada al modern barri de Segur de Calafell. Era la capella particular dels senyors de Segur, i estava dedicada simultàniament a santa Maria i sant Miquel, raó per la qual té dos absis. No està oberta al públic. S’hi poden concertar visites per a grups a través de Calafell Històric.
Església de l’Assumpció de Segur de Calafell
Es tracta d’un dels equipaments més emblemàtics de Segur de Calafell. Va ser construïda a principis de la dècada dels setanta del segle XX i consagrada el 1975 pel Dr. Josep Pont i Gol, arquebisbe de Tarragona. L’església de l’Assumpció té la categoria de parròquia. El conjunt el formen diverses edificacions aïllades: l’església, el campanar i la casa rectoral.
Nucli antic de Calafell
Les evidències arqueològiques palesen que a Calafell hi ha hagut ocupació humana des de fa milers d’anys. Tanmateix, els orígens del poble es remunten a l’edat mitjana, a redós del Castell.
Al nucli antic del poble el visitant encara pot resseguir part de l’entramat urbà que retrocedeix fins a l’època medieval i moderna. El carrer Major, el carrer de les Penyes, la plaça del Trinquet o el carrer de l’Aire, amb un tram de roderes de carro gravades a la roca i el sitjar a la part nord del Castell, són espais que evoquen un passat no tan remot de Calafell.
Altres indrets destacables són: l’edifici del Comú (antic Ajuntament), situat a la plaça de la Constitució; els rellotges de sol, entre ells el de Cal Rion, al carrer de Josep Bergés i Barba; i finalment, la plaça de Catalunya, on s’articula la vida del nucli antic des del segle XIX, amb l’Església de la Santa Creu, l’edifici de l’Ajuntament i la font d’aigua. Hi ha una placa que el poble de Calafell dedica al marquès de Samà i a Manuel Tomàs, en gratitud per la iniciativa de portar aigua corrent al poble.
Església de la Santa Creu de Calafell
Cases d’indians
A Calafell, la presència d’”indians” cal associar-la a les darreries del segle XVIII i fins a finals del segle XIX. Calafell va ser objecte de l’atenció d’alguns importants “indians”, com els marquesos de Comillas o els de Samà, a més d’algunes famílies calafellenques amb petites fortunes guanyades a les Amèriques.
Les construccions més notables atribuïdes als indians són Cal Perico, l’Hostal i la Sínia. Els Samà van construir a dalt del Poble una mansió de planta baixa, datada del 1899, Cal Perico. Construïren una altra mansió, també típicament indiana, la Sínia. Antonio López, marquès de Comillas, també va invertir a Calafell capital provinent de les colònies. Va adquirir terres a la part baixa del poble i durant la dècada dels anys setanta del s. XIX va fer construir la masia de Cal Bolavà.
Aquestes cases no són visitables. Aquestes cases no són visitables. Cal Perico és un habitatge privat, Cal Bolavà acull dependències municipals i la Sínia (finca originalment denominada “Los Aguacates”) està en molt mal estat de conservació. També cal destacar la Destil·leria, a l’antic Hostal Caigut, unes dependències per destil·lar aiguardent i vi per a exportació, que van pertànyer a la nissaga dels Samà i que actualment és la seu de l’Associació Vela Llatina Carlos Barral, convertida en Ecomuseu des de l’any 2021.
Monument al Pagès
El monument al pagès es va inaugurar el 16 de juliol de 2008 i està ubicat a la plaça de Mariano Solé, al nucli del Poble. El monument és fruit d’una iniciativa popular i, en particular, de les idees dels calafellencs Joan Pons i Isidre Romeu, que van ser plasmades per l’escultora calafellenca Fina Oliver. Aquest monument és un reconeixement al paper històric de la pagesia calafellenca, atès que la pagesia ha estat un sector molt important per a l’economia local.
El monument consisteix en un relleu de metall que representa un pagès i un cavall llaurant la terra. El relleu està sobre un mur de pedra seca. El conjunt incorpora elements tradicionals de l’agricultura, com pedres de molí i eines pròpies del treball de camp.
Altres
La Ciutadella Ibèrica de Calafell, altrament coneguda com a poblat ibèric d’Alorda Park o de les Toixoneres, és un jaciment arqueològic dels ibers cossetans, excavat des de fa poc més de 30 anys.
Es tracta d’un recinte fortificat davant del mar, fundat el s. VI aC i que amb l’impacte de la Segona Guerra Púnica, a finals del s. III aC viurà el seu moment final.
La particularitat d’aquest museu arqueològic a l’aire lliure és el fet d’haver estat objecte d’una reconstrucció arquitectònica in situ, on s’hi ha aplicat metodologies pròpies de l’arqueologia experimental, així com la de ser un exemple de museografia didàctica, a partir de projectes desenvolupats per la Universitat de Barcelona.
La Ciutadella permet el visitant entrar a les cases reconstruïdes, on s’hi exposen rèpliques d’objectes de la cultura material dels ibers, així com pujar a les torres de defensa a través d’una reproducció d’una torre d’assalt romana, facilitant al visitant la comprensió del passat mitjançant els elements museogràfics.
La riquesa agrícola del jaciment romà del Vilarenc ja va ser explotada pels romans, els quals hi varen construir una vil·la o casa de camp a finals del segle I aC. Construïren un edifici de planta rectangular format per un conjunt d’estances de dimensions diverses, separades per un passadís que conduïa fins a un pòrtic sostingut per grans columnes, que devia separar les estances d’una àrea descoberta central.
Les restes recuperades al passeig de la Unió, entre la Platja i el Poble, no tan sols mostren una planificació interna rigorosa, sinó que també inclouen uns programes arquitectònics i decoratius. Es conserven unes espectaculars cisternes que abastaven d’aigua un complex conjunt termal. Les cisternes romanes es poden observar a la carretera del Sanatori.
Va ser la primera vil·la romana excavada a Catalunya amb pretensions científiques (1883). Puig i Cadafalch la va interpretar com a vil·la a principis del s. XX. Des de l’any 2022, el jaciment compta amb una nova museïtzació que facilita la seva interpretació als visitants.
Cova Foradada
En aquesta petita cavitat situada a la muntanya de l’Escarnosa es realitzen excavacions arqueològiques des de l’any 1997. S’han recuperat restes de diferents períodes de la prehistòria. Destaca un nivell que es remunta a uns quaranta mil anys i en el qual han aparegut indicis de la presència coetània de l’home de Neandertal i l’Homo sapiens. Es tracta, doncs, de l’indret més al sud d’Europa on s’ha pogut constatar la convivència entre les dues espècies.
